Tal vegada

Ataques els meus sentiments, em lleves les paraules, em fas patir amb les llàgrimes silenciades. Cridant després contra teu, no amb tu. Ja no et vull. O no vull estimar-te. No vull raons. Ni tampoc vull sons. Vull el meu somriure, ni tan sols una llàgrima teua. No vull capítols, ni històries, ni records. No vull noms. No vull pensar. Vull un altre lloc desconegut per mi. Vull un viatge, o un pla, o una realitat molt diferent. A aquesta. Darrers moments que tal vegada podré esborrar. Tal vegada...

Tal vegada em buidaré d´odi. I em quedaré sense paraules per tu. Sempre. M´has provocat un silenci etern, tu, només tu. T´has carregat no un món, sinò un conjunt de mons que depenien d´un fill que tenies tu a les mans. Tal vegada t´has quedat amb un món encara no trencat.

Oblida cada paraula dita a través de la meua boca amb la meua veu. Oblida tots els colors que s´apropien de mi. Estableix negre davant meu. Potser ja sóc aire. Potser ja he desaparegut, i tu, tu no ho sabras mai.